Dubtes generals sobre el TOC
Durant el mes d’agost, hem parlat de dubtes generals sobre Trastorn Obsessiu Compulsiu.
Quina causa el TOC? Quins són els seus símptomes? Quins tipus d’obsessions són les més comunes? Com pot arribar a superar-se? Quins són els dubtes principals dels lectors?
I recorda que pots enviar-nos les preguntes que desitgis per a resoldre els teus dubtes en el nostre Instagram o Facebook.
Obsessions i Compulsions, els símptomes del TOC
Els símptomes principals i definitoris del TOC són les obsessions i les compulsions. Poden tenir-se solament obsessions (l’anomenat Trastorn Obsessiu Pur) o, quan l’ansietat és encara major, totes dues coses (TOC).
Les obsessions són pensaments repetitius, constants i intrusius entorn d’un tema. Provoquen una gran por i sofriment. Poden arribar a ocupar tot el dia, encara que hi hagi moments breus de distracció.
Els pensaments obsessius abasten gran nombre de possibles temes: les relacions de parella, la possibilitat de fer mal a algú, què pensaran els altres de tí, la pròpia orientació sexual, la culpa, el pecat, la contaminació, comptar i ordenar, etc.
Les compulsions o rituals són actes repetitius que la persona realitza amb la finalitat de calmar la seva ansietat. Aquest alleujament, no obstant això, és molt fugaç i habitualment contraproduent.
Les compulsions poden agreujar el TOC en fer pensar que si no es realitzen aquests rituals, una cosa dolenta passarà. Això augmenta l’ansietat. I les compulsions cada vegada són més exigents: cal fer cada vegada més per a sentir el mateix alleujament.
Això condemna a la persona a realitzar aquests rituals constantment, perdent molt temps i energia.
Les compulsions poden ser conductuals (rentar-se les mans, col·locar un objecte, realitzar una acció…), però també mentals (repetir paraules, números, realitzar comprovacions…).
Tant les obsessions com les compulsions són una manera en què l’ansietat es manifesta. Si el tractament se centra en frenar-les, aquesta ansietat trobarà una altra manera de manifestar-se, creant noves obsessions i compulsions.
Per això, un tractament eficaç se centra en l’ansietat subjacent, ja que quan l’ansietat vagi desapareixent, així ho faran en conseqüència tant les obsessions com les compulsions.
Quina és la CAUSA del TOC
Hi ha dues causes fonamentals que expliquen l’aparició del TOC i el seu manteniment en el temps: la genètica i unes circumstàncies que produeixen ansietat.
En el primer cas, la genètica predisposa però no condemna: es pot ser vulnerable o tenir una tendència al TOC però no arribar a patir-ho.
Les persones amb TOC normalment han viscut alguna situació d’estrès o traumàtica en la infància o adolescència: assetjament escolar, una situació familiar angoixant, abusos psicològics o sexuals, etc.
El nen creix aprenent a reprimir les seves emocions com a mesura de seguretat. Comença a racionalitzar les seves necessitats i la seva manera de viure, reservant tot per a si mateix, desenvolupant culpa i abandonant la seva veritable personalitat.
Això porta a un bloqueig psico-biològic que, de no alliberar-se, acabarà generant una personalitat obsessiva. En augmentar l’ansietat, la persona pot acabar desenvolupant un TOC.
En la primera etapa adulta, poden començar a aparèixer els primers símptomes: obsessions, rituals o incapacitat per a realitzar determinats actes.
Si no troba una via de fuita per al seu sistema nerviós col·lapsat, l’ansietat i inhibició acumulades porten a un alt estat de tensió interna que pot derivar en el desenvolupament d’un TOC.
Quan l’ansietat i pensaments obsessius arriben al seu major nivell, apareix el TOC. La persona desenvolupa també una sèrie de rituals mentals o de conducta que només en ser realitzats permeten un breu instant de tranquil·litat.
Però de continuar l’ansietat que ho causa, el TOC es perpetua, encara que la persona intenti controlar les seves obsessions i compulsions. Per això, per a combatre el TOC cal centrar-se en l’ansietat que ho causa.
Es pot superar un TOC?
Clarament, ningú pot començar una teràpia garantint una curació del TOC. Superar un TOC depèn de molts factors i circumstàncies.
No obstant això, tenir TOC no té perquè significar estar condemnat a una vida de tractaments infructuosos i medicació constant.
Pot haver-hi una gran millora amb un tractament potent i holístic, que no se centri en els símptomes (obsessions i compulsions), sinó en les causes de la seva aparició i manteniment (ansietat i bloquejos mentals).
En IPITIA, sobre la base de la nostra experiència terapèutica, opinem que el TOC es pot millorar sifgnificativamente amb el tractament adequat i amb molt d’esforç. I que, en alguns casos, hi ha persones que arriben a viure una vida lliure d’obsessions i compulsions.
Analitzem les causes d’aparició i manteniment del TOC: l’ansietat causant de les obsessions i compulsions i bloquejos psico-biològics, així com emocions inhibides per la rigidesa pròpia de les persones amb TOC.
Treballem per a retornar a la persona el seu instint perdut, per a dotar-los de nous espais on ser ells mateixos, per a retornar-los la capacitat d’enfrontar-se a les seves pors i prendre una posició en la vida.
Proposem «entrenar» al pacient en l’activació i focalització pulsional, a través del qual el pacient passa per una sèrie de processos vitals que li permeten començar a posar en marxa aquells aspectes bioquímics i cognitius que van ser bloquejats.
La part més important del procés terapèutic arriba quan el pacient ha de plantejar-se quins són els seus veritables objectius vitals i començar a lluitar per ells.
Combatem l’ansietat i busquem una sortida de l’entorn que la provoca i una recuperació dels veritables desitjos de la persona. En conseqüència, el seu nivell d’ansietat baixa i, amb ell, les obsessions i compulsions.
Com saber si tinc un TOC?
Qui diagnostica un Trastorn Obsessiu Compulsiu és el professional de la salut mental (psicòleg o psiquiatre).
No obstant això, pots acudir a un professional de la salut mental si sospites que tens un TOC.
Aquestes són algunes claus en les quals pots fixar-te:
- Alt nivell d’ansietat.
- Pensaments obsessius i intrusius que duren hores.
Aquests dos símptomes són els més importants.
- Es donen sempre que hi ha un TOC. Però també pots tenir:
- Constants dubtes entorn d’un tema.
- Por
- Evitació de llocs, accions o coses.
- En els casos més greus, compulsions (rituals realitzats per a calmar l’ansietat o evitar que passi una cosa dolenta)
- Pensament màgic (“si no faig aquesta acció, passarà una cosa dolenta”)
- Etc
Si creus que pots tenir un TOC, pots contactar amb nosaltres.
Preguntes dels nostres lectors
Per què les obsessions i compulsions no poden parar?
Les persones amb TOC senten moltes vegades que les obsessions i les compulsions no poden parar. La raó d’això es troba en l’ansietat.
Les obsessions i compulsions són un símptoma del TOC, però no són la causa de la seva aparició. La causa és l’ansietat que es manifesta d’aquesta manera.
La persona amb TOC té una gran ansietat fruit d’un gran estrès i insatisfacció. Viu en un entorn sufocant en el qual travessa situacions (familiars, laborals, romàntiques, etc.) que no desitja, però de les quals no sap com sortir o no creï que pugui fer-ho.
Això produeix un alt nivell d’ansietat continuada, la qual cosa deriva en obsessions i compulsions.
Habitualment trobem que moltes persones i fins i tot moltes teràpies se centren en controlar els símptomes: obsessions i compulsions. Com l’ansietat que les produeix continua aquí, les obsessions i compulsions no poden parar.
De fet, la persona pot deixar de tenir una obsessió o compulsió, però començar a tenir unes altres, perquè l’ansietat ha buscat una nova manera de manifestar-se.
Per a poder frenar les obsessions i les compulsions cal deixar de centrar-se en elles, i concentrar-se a combatre l’ansietat que la produeix.
Això requerirà, sovint, fer importants canvis en la vida de la persona, per a escapar d’aquestes situacions que li produeixen aquesta ansietat i infelicitat.
Per què els pensaments no desapareixen si no tinc ansietat?
En algunes ocasions, les persones amb TOC aconsegueixen reduir la seva ansietat i encara així continuen tenint alguns pensaments obsessius.
La causa d’això és que l’ansietat, encara que s’hagi reduït, continua sent present. I no solament l’ansietat sinó també els bloquejos mentals.
Per a començar, és important saber que algunes persones amb TOC associen tenir menys ansietat amb haver deixat de tenir ansietat.
Les persones amb TOC estan acostumades a un nivell d’ansietat tan alt que quan aquest nivell baixa, algunes persones el confonen amb una desaparició total.
D’altra banda, encara que l’ansietat baixi, continuen sent presents alguns dels factors que expliquen el manteniment del TOC i per això les obsessions no desapareixen (encara que s’hagin reduït).
Per exemple, pot estar portant una vida insatisfactòria que no ha canviat encara que l’ansietat s’hagi reduït. O també pot ser que hi hagi aspectes de la seva personalitat inhibits: l’afectivitat, l’assertivitat…
Això porta a la persona a no ser ella mateixa i, per tant, es manté una tensió interna entre el seu comportament i els seus veritables desitjos o necessitats.
La situació actual ha millorat i l’ansietat ha disminuït (però no desaparegut), No obstant això, com aquests elements es mantenen, les obsessions poden continuar (encara que més lleus). Si l’ansietat torna, les obsessions prendran força.
Per a un tractament integral i efectiu del TOC, la teràpia ha de tractar l’ansietat de base, trencar els bloquejos de la persona i ajudar-lo a aconseguir els seus objectius vitals.
Porto anys amb TOC Alguna vegada s’anirà?
Moltes persones amb TOC passen anys sofrint-ho. Durant aquests anys, és possible que hagin provat diferents teràpies i fins i tot que hagin perdut l’esperança.
Quan s’emporta tants anys sofrint un TOC pot tendir a cronificarse. De fet, molts professionals de la salut mental diuen que el TOC és crònic i que només es pot medicar i aprendre a suportar-ho. Això minvament encara més la esperaza del pacient.
En IPITIA, sobre la base de la nostra experiència terapèutica, no ho veiem així. Amb una teràpia contundent, hem observat a molts pacients tenir una millora molt significativa després d’anys sofrint un TOC.
També hem vist alguns casos de persones que han aconseguit portar una vida lliure d’obsessions.
Per descomptat, el TOC no es “va”, no desapareix amb el temps. En el seu lloc, és necessari realitzar una teràpia contundent que vagi a l’arrel del problema: l’ansietat subjacent que causa el TOC.
Quan l’ansietat comença a disminuir, les obsessions i compulsions disminueixen també.
Si es tracten solament els símptomes (obsessions i compulsions) i no l’ansietat que els causa, aquests símptomes podran reaparèixer o transformar-se.
Per això, és important realitzar una teràpia profunda i holística que es focalitzi en l’ansietat i a aconseguir canvis vitals significatius.
Pot el temps alleujar el TOC?
El TOC no pot alleujar-se amb el temps. De fet, el temps pot agreujar el TOC.
El TOC és un trastorn que causa un gran sofriment. Es produeix principalment per un alt nivell d’ansietat interna.
La persona amb TOC sol haver viscut en la seva infància o adolescència una situació estressant o traumàtica. Ha crescut acostumant-se a inhibir les seves emocions, a adaptar-se al món i a viure racionalitzant les seves accions.
Tot això crea bloquejos mentals que, quan l’ansietat augmenta, pot derivar en l’aparició del TOC.
La persona amb TOC viu una vida insatisfactòria. Ha crescut reprimint els seus desitjos i posant les necessitats d’uns altres per davant de les seves. Tot això augmenta el seu nivell d’ansietat interna.
Per tot això, el temps no cura el TOC, sinó que no actuar allarga innecessàriament el temps de sofriment sota la tirania de les obsessions i compulsions. I també el temps vivint una vida que no és la desitjada.
A més, però abans es detecti el TOC millor serà el pronòstic i més ràpid i eficaç serà el tractament.