És possible enamorar-se d’algú del mateix sexe sense sentir desig sexual?
La trobada de les ànimes i la impressió estètica. La possible generació d’ansietat en els casos d’homes i dones que senten la sensació de enamoramiento estètica o anímica d’una persona del seu mateix sexe, sense que això s’acompanyi amb desig sexual.
Abans de començar anem aclarir un concepte clau que ens ajudarà a entendre millor el contingut d’aquest article i reflexionar sobre el que explica. L’ànima segons la teoria junguiana (Carl Gustav Jung) és l’aspecte femení inconscient de l’home que acull la part emocional, sensible i intuïtiva del subconscient, funcions psíquiques no racionals atribuïdes culturalment amb la dona.
Tornem a la pregunta inicial, és possible enamorar-se d’algú del mateix sexe sense sentir desig sexual? Sí per descomptat que és possible i no per això està en joc l’orientació sexual ni cal plantejar-se l’homosexualitat. Al cap i a la fi és el enamoramiento d’una part de l’ésser humà que sorgeix amb força a un estat gairebé conscient quan es troba amb una altra ànima posant de manifest la necessitat subjacent d’harmonitzar amb ella, amb la controvèrsia que aquesta forma part d’un altre home.
L’amistat com a punt d’atracció
Dos amics íntims on la unió trenca els límits fins a abans experimentats, on una dimensió sensible entre ells sorgeix com a font d’expressió i comunicació. Ell m’atén i entén, trobo una comunió i una dimensió que va més enllà del col·lega, de l’amic. El sexual no és necessari, seria gairebé com una extensió del desig i de la necessitat de l’amic estimat, de l’amic de l’ànima.
‘Em ve de gust estar amb el meu amic tot sol, de vegades em sembla estrany, és proper a una cita encara que no et perfumes… jajaja’
‘Em vaig enamorar sí, em vaig enamorar, érem més que col·legues però un dia li vaig voler besar per entendre que em passava, però no m’excitava, no va passar gens, vaig perdre el desig’
Cites reals d’homes heterosexuals.
El enamoramiento de les ànimes
El enamoramiento de les ànimes és un terratrèmol emocional que transciende en un altre plànol més enllà del físic. Quan un és sensible i porta tota la seva vida observant el que succeeix a la seva al voltant té la capacitat de veure i intuir la trobada de les ànimes entre dues persones, que moltes vegades ni són conscients del que els succeeix però que si observes responen a un impuls que els porta a sentir i compartir un espai on solament estan ell i ell. Al final no és més que la manifestació femenina del propi home. La cerca de l’equilibri i la integració. Passar per això en ocasions és font d’ansietat, de desequilibri fins a aconseguir integrar-ho amb normalitat. Una emocionalidad profunda que demana manifestar-se i que si no es fa posa al propi home en un estat d’alerta, ansiós enfront de la vida. Això no vol dir que hagi de passar pel enamoramiento del que parlem, simplement manifestar la seva ànima, donar-li l’espai psíquic que li correspon a través de l’art, de la literatura, de l’expressió corporal o noves formes d’expressió.
La trobada de l’ànima i també del ánimus (el masculí en l’inconscient d’una dona) que també surt a la trobada de la seva ánimus de la mateixa manera que ho fan les animes, és gairebé una necessitat en una societat que perd la unitat de la parella.
Estar bé és el que importa
Vivim en una societat que sense anar més lluny està erotitzant el món i simplificat l’amor a compartir quatre fotos, 100 likes i no generar implicació i compromís. Total, hi ha tot un menú a la carta on tornar a escollir i un gran entorn d’amics que et vol i t’anima al fet que ho facis oblidant la comunió entre persones.
El discurs après d’una societat que lliure d’assumir certa responsabilitat social o amistosa des de la implicació es distancia sota la protecció d’un fals benestar i individualisme. Aquest paràgraf podria ser un exemple d’això.
‘Ets tu el més important, no importa el que hagis fet ni com, total ja ho has fet, vas a estar bé, perquè estar bé és el que importa, ho estaràs, no et preocupis et veig aviat…’
Quan em va arribar la possibilitat d’escriure aquest article, em va preocupar no ser clar, generar dubtes i incredulitat en els lectors, ja que és un tema que pot generar conflictes interns fins i tot generar rebuig per no viure-ho com a pròpia experiència. Però tots sabem que és l’amor d’una manera o una altra i en aquest joc de trobar l’amor hi ha qui per sorpresa, cap a si mateix i respecte al seu propi fer, sent la trobada de les ànimes.
Sergio Lara
Psicòleg Clínic
IPITIA
