La gàbia daurada: una vida aparentment perfecta
En IPITIA treballem diàriament amb molts pacients afectats per trastorns obsessius, la qual cosa ens permet ser cada vegada més específics en la individuación de les causes que ho generen. Contràriament al que afirmen els psiquiatres organicistas, el TOC no és en absolut una malaltia exclusivament orgànica heretada, sinó que la seva aparició depèn de molts factors ambientals, socials i de personalitat. Això vol dir que el TOC és susceptible de remissió completa, sempre que la persona estigui disposada a adquirir un estil de vida, almenys en part, diferent.
L’origen d’un TOC
Tal i com explica Damián Ruíz (director de IPITIA i desenvolupador de la metodologia Analítica – Experiencial ) en el seu llibre “Liberar al mono rescatar a la princesa”, la genètica predisposa al trastorn, però en absolut condemna a patir-ho. Perquè això ocorri s’han de donar certes circumstàncies vitals (sobretot, però no exclusivament, en la infància i adolescència) que actuïn com a detonador d’aquests marcadors genètics, i aquestes circumstàncies tenen a veure amb la por, la repressió, la inhibició i la impossibilitat de desenvolupar per complet tots els aspectes de la personalitat i essència de cadascun.
Les circumstàncies amb les quals més comunament ens trobem són el bulling, els abusos físics o psicològics, la sensació constant d’abandó, l’alcoholisme o l’addicció per part dels pares, així com les baralles constants entre membres de la família, els pares excessivament autoritaris, sobreprotectores, moralistes, religiosos, etc. En presència d’aquests factors, els nens amb certa predisposició genètica comencen a generar la tendència típica de la personalitat obsessiva i a reprimir instints, pulsions i components de la personalitat. Tot això pot portar a l’aparició el trastorn obsessiu compulsiu.
La gàbia daurada
Les situacions citades són repressives de manera molt evident, però existeixen altres circumstàncies que poden generar efectes molt semblants, encara que d’una forma més subtil. Moltes vegades em trobo en consulta amb persones que, aparentment, ho han ho han tingut tot en la vida: unes condicions econòmiques privilegiades, una infància sense traumes evidents, una carrera escolar excel·lent i, en l’actualitat, un matrimoni que funciona o una vida possiblement no apassionant però sense problemes molt explícits. És possible que es generi un trastorn obsessiu també en aquestes situacions? La resposta clarament és sí. La condició de repressió no es deu solament a les característiques de la “gàbia”, sinó també i sobretot a la naturalesa del “animal” que l’habita. La naturalesa de cadascun no respon a lògiques de normalitat, sinó a exigències biològiques precises. Per usar una metàfora, un petit pis estarà perfecte per a un gatet, però se li quedarà molt petit a un tigre.
Identificar
Amb l’ajuda del psicòleg, cal deure cadascuna de les persones que pateixen TOC poder individuar els factors repressius del passat i de l’actualitat, i actuar per dissoldre’ls, per molt difícil o dolorós que resulti admetre la seva existència. En molts casos al principi els pacients es neguen a reconèixer la seva condició d’inhibició pel que fa a la seva veritable naturalesa, però amb el pas del temps la teràpia porta cadascun a individuar els elements que no han tingut espai en les seves vides. Moltes vegades, de fet, resulta més difícil sortir d’una condició repressiva però de “perfecció aparent” que de situacions més traumàtiques, ja que per a la persona això suposa enfrontar-se a una sensació de culpa major. La culpa en molts casos és justament el que no va permetre a aquestes persones donar espai a pulsions més primàries.
Una vida perfecta
Podem trobar-nos, per exemple, naturaleses primàries molt exuberants però relegades a un excessiu sentiment de responsabilitat i perfeccionisme. Nens que haguessin estat molt “salvatges” però que en canvi porten tota la vida sent “empollones”. Persones que no paren de col·leccionar èxits laborals i econòmics, el veritable desig dels quals és viatjar pel món i ser lliures. Persones extremadament dòcils i educades que tenen moltes ganes d’expressar la seva ràbia d’una forma contundent i no ho poden fer. Homes i dones amb un instint sexual molt desenvolupat que necessita d’una canalització, i que en canvi han tingut la mateixa parella sexual tota la vida o mai s’han atrevit a satisfer els seus desitjos. Brillants estudiants d’enginyeria la veritable passió de la qual és l’art i la pintura… i els exemples podrien seguir.
Acceptació
Cal ser molt valents per admetre viure en una “gàbia daurada”, per dir-los a uns pares que ens ho han donat tot que aquest tot no era el que necessitàvem, per admetre que aquesta parella, encara que lliurada i enamorada, no és el que anhelem, per deixar unes condicions que semblen privilegiades i arriscar-se a fer alguna cosa que ens apassiona realment.
Les “gàbies daurades” no ens han d’enganyar, sempre es tracta de gàbies per a l’instint. Per molt perfecta que pugui semblar una vida, el sistema nerviós parla molt clar: si hi ha un TOC és que aquesta vida no és tan perfecta per a la naturalesa d’aquest individu.
La metodologia Analítica – Experiencial que utilitzem en IPITIA consisteix justament en la individuació, activació i canalització d’aquells aspectes d’un mateix que s’han quedat bloquejats en algun moment de la vida, ja que aquest bloqueig és precisament el que causa l’ansietat interna responsable d’obsessions i compulsions. Insisteixo, no estem parlant de metàfores exclusivament, sinó del funcionament bioquímic del sistema nerviós.
Amb l’ajuda del psicòleg s’aconsegueix la consciència de tots aquests elements i la valentia per enfrontar-se a ells.
Psicólogo Clínico
IPITIA
