’No m’identifico amb un TOC concret’
Hi ha moltes maneres en les quals es materialitzen les obsessions d’una persona amb TOC, donant lloc a diferents tipus de trastorns obsessius: TOC homosexual, obsessió per la neteja,TOC de gelosia, por a la mort, TOC d’amors, por a fer mal, TOC religiós, TOC de malaltia, TOC de pedofília o TOC de memòries falses, per exemple. Pots aprendre més sobre això al nostre apartat sobre els diferents tipus de TOC.
Alguns d’aquests tipus de TOC són poc coneguts per la societat, però, no obstant això, són comuns en un percentatge significatiu de persones que comparteixen semblances en el contingut de les seves obsessions i en les seves corresponents ritualitzacions.
No obstant això, hi ha persones a les quals els costa identificar-se amb un Trastorn Obsessiu amb/sense Compulsió, concret, ja que els seus pensaments obsessius, recurrents i involuntaris, canvien de contingut yi no es regeixen per una temàtica aparentment específica.
Per què canvia el contingut de les obsessions en el TOC?
ElTrastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC)està classificat com un dels diferents tipus de trastorns d’ansietat (DSM-IV).
En el TOC, la por és l’emoció motora de l’ansietat, que s’expressa a través de pensaments obsessius i recurrents que la persona que els pateix intenta erradicar a través de l’evitació, ritualitzacions, control… Amb això troben alleujament de la simptomatologia ansiosa temporalment, agreujant-se in crescendo en el transcurs del trastorn.
La por té una funció bàsica i fonamental: la supervivència. La por és tan propi dels animals com també dels éssers humans. És considerada una de les emocions primàries i instintives que permet adaptar-nos.
El problema de la por és quan es converteix en disfuncional i dificulta la vida; convertint-se en una por neuròtica quan la intensitat de la mateix no té relació amb el perill.
La por es pot generar per diverses causes relacionades amb el bloqueig dels instints: una educació estricta amb poca llibertat de decisió, experiències traumàtiques on la situació s’escapa del control de la persona i/ o bé per estar sotmès a un estrès continu que no permet al subjecte adaptar-se i desenvolupar la seva naturalesa instintiva.
Si sabem com s’ha desenvolupat el trastorn obsessiu i els motius que ho han generat, entendrem el contingut de les obsessions i els canvis de contingut. Pots conèixer més en aquest article sobre com entenem el Trastorn Obsessiu-Compulsiu en IPITIA..
Si la persona és propensa a desenvolupar diferents obsessions amb divers contingut que no s’assemblen entre si, és probable que les funcions del desenvolupament adaptatiu es trobin afectades a causa de diversos conflictes interns que bloquegen diferents funcions instintives i/o pulsionals. També pot ocórrer que a causa de la cronificació del trastorn, per no ser tractat o no tractar-ho amb èxit, ha anat entorpint les funcionalitats de la persona.
No obstant això hi ha una altra probabilitat en el canvi dels tipus d’obsessions, és que els pensaments obsessius siguin diversos però que segueixin una mateixaínia concordant en la temàtica del contingut. En aquest cas, comparteixen el mateix origen, però van mutant a mesura que evoluciona la persona i el mateix trastorn.
Un exemple podria ser un cas de Trastorn Obsessiu-Compulsiu de contingut sexual en el qual la persona té por o s’obsessiona amb la idea de cometre un acte sexual amb nens (no existeix atracció ni desig solament és por a aquest pensament) i posteriorment desenvolupa por a tenir una altra orientació sexual o perpetrar un acte violent…
Un altre exemple seria el d’aquelles persones amb TOC de gelosiaque en moltes ocasions la mateixa por també els porta a desenvolupar idees obsessives sobre Infeccions de transmissió sexual. Com viuen amb tant realisme que les seves parelles li són infidels, comencen a plantejar-se la idea de tenir una malaltia de transmissió sexual, convertint el pensament en una obsessió derivada de la inicial.
O bé pensaments que giren entorn de l’autodestrucció… ben sigui a través de la malaltia, de perills externs o la possibilitat de morir, de ser maltractat, objecte de burla. De vegades al llarg del procés terapèutic on es restableix l’autoestima del pacient i evidentment abans de finalitzar el procés, les idees obsessives poden modificar-se i en lloc de focalitzar-se en un mateix se centren en l’entorn: ‘Ara jo ja no tinc perill de mort, però sí els meus familiars.’
Tant en aquests casos com en qualsevol altre, és molt important fer una anàlisi exhaustiu de la persona, una anamnesi completa, història i present i aprofundir en el contingut de les seves obsessions i del seu psiquisme. Treball bàsic per a qualsevol tipus de TOC per després descentrar-se del TOC i començar a treballar amb les àrees més sanes de la persona i revertir els danys causats per l’experiència.
Moltes teràpies se centren en el TOC i les seves conseqüències. Treballen sobre la simptomatologia i la reducció de la mateixa amb les tècniques d’exposició i aprenent a viure amb TOC. El perill d’això és que com no treballen els fonaments psicològics que sostenen el trastorn, aquest pot variar canviant el contingut de les seves obsessions, és a dir, aprenc a no tenir una obsessió però amb el temps en tinc una altra nova.
Com guarir el TOC
Si vols saber més sobre el TOC o t’agradaria demanar una primera cita ens pots cridar: + 34 935 282 353 o escriure’ns a info@ipitia.com.
El primer pas que seguirem per guarir el TOC és iniciar un procés analíticque ens permeti entendre d’una forma específica que ha succeït en la vida de la persona per portar-la a tenir obsessions.
Així, veurem quina és la seva veritable personalitat i arquetip, els conflictes i possibles traumes que hi ha hagut en la seva vida i la relació amb el seu entorn. Es farà una anamnesi profunda on s’investigui amb detall la seva trajectòria de vida present, passada i idees de futur.
Una vegada fet l’anàlisi, es procedirà a tractar tots aquells punts de la personalitat que han quedat inhibits i bloquejats, fins a recobrar una identitat autèntica i conforme amb la persona.
Diguem que és necessari esmenar la seva trajectòria vital, afecció, la dependència, l’autoestima i fer una obertura en la rigidesa dels seus mecanismes psíquics que causen conflicte amb el caràcter i la naturalesa instintiva. Per a això és necessari conèixer tant l’inconscient com l’estat conscient i racional de la persona. Prendre consciència de les necessitats i impulsos bloquejats i entrenar-los per tornar a la vida.
Sergio Lara
Psicòleg Clínic
IPITIA
