Tractament del Trastorn Obsessiu compulsiu

L’obsessió per la neteja consisteix en una por excessiva a la contaminació i el contagi. Les persones que ho sofreixen perceben un risc exagerat de contaminar-se o de contaminar a una altra persona en el seu entorn.

Normalment, hi ha alguna cosa que ha de ser “netejat” o purificat, com els pensaments

obsessius relacionats amb la contaminació, accidents, o emocions no desitjades com a ràbia, culpa, odi o duel.

Poden tenir pensaments molt poregosos, com per exemple que per tocar la barra en el metre contrauran una malaltia greu, o que per no rentar els plats “bé o suficient” un dels seus familiars es contagiï i es mori.

El trastorn obsessiu compulsiu de gelosia funciona d’igual mode que altres tipus de TOC, però en aquest cas el pensament reiteratiu i intrusiu que no pot controlar la persona gira entorn de la idea obsessiva, delirant en moltes ocasions, que li són infidels i amb una necessitat compulsiva de comprovar-lo.

Indagar en les xarxes socials de la parella, correu, preguntes de comprovació, agafar informació personal, telèfon mòbil, seguiment a la persona o bé relacionar qualsevol conducta de la parella (que s’arregli, que estigui feliç, trista, que arribi tard, es depili o afaiti…) amb la intencionalitat de veure un amant o cometre un acte d’amagat.

La por a la mort és una por existencial i de tots els temps. És una por que afecta a totes les persones que reflexionen sobre la seva presència en aquest món. El pensar sobre la mort indica que tenim una consciència elevada que ens permet sortir de la rutina i valorar el que estem aportant a la nostra comunitat o que petjada estem deixant.

No obstant això, aquesta contemplació es pot convertir en un problema el moment que la por i la reflexió sobre la mort es converteixen en la nostra principal ocupació del dia. Això és el que passa en el cas del TOC de mort (també conegut com la fòbia a la mort o tanatofobia).

El toc d’amors és un tipus de TOC que consisteix a tenir obsessions i/o dubtes constants sobre la relació parella i el sentir o no amor veritable per l’altra persona.

Les persones que sofreixen de toc d’amors poden dubtar sobre si la seva parella és adequada a llarg termini, si realment els sembla atractiva, si sexualment els pot satisfer, i si la seva relació durarà o no.

Aquests dubtes no són desitjades i poden arribar a controlar-los el dia. Poden estar pensant i dubtant durant hores. No obstant això, la seva relació pot ser molt satisfactòria, és a dir, els pensaments no són generats necessàriament per una mala relació.

El TOC de fer mal és un tipus de TOC on les obsessions se centren principalment en la por irracional a perdre el control i ferir físicament a algú, normalment a les persones

més estimades o de major vulnerabilitat.

Aquest tipus de pensaments o idees recurrents funcionen per associació en els seus inicis, qualsevol notícia o succés violent que puguin saber o conèixer els serveix per a imaginar-se a ells en aquesta situació.

«Què passaria si jo mateix perdo el control i mato a algú? Seria capaç de fer una cosa semblant? I si em trobo en aquesta situació?» … D’aquesta manera s’entra en una dinàmica que sembla no tenir fi.

El toc religiós consisteix en una por profunda a pecar, cometre blasfèmia, o no ser prou bo com a persona. A les persones que sofreixen de toc religiós els preocupa tenir pensaments “dolents” o “impurs” i fer coses que no són d’acord amb la bíblia.

Poden tenir por a no acabar en el cel, o al fet que Déu els jutja per qualsevol cosa que facin. Creuen en un Déu sever que els condemnarà pel seu comportament i el seu món interior. Poden tenir por de ser posseït pel diable si no són “prou creients”.

El TOC de malaltia es caracteritza per la por obsessiva a contreure una malaltia concreta i fins i tot viure sota la convicció de patir-la. La por té una funció bàsica i fonamental: la supervivència. Acompanya a qualsevol ésser humà com també a la resta de mamífers i és considerat una de les emocions primàries i instintives que ens ha permès adaptar-nos al mitjà. Sense por moriríem.

El problema es genera en el moment en què es converteix en disfuncional i en lloc de protegir-nos d’un perill dificulta la vida, com ocorre en el trastorn obsessiu compulsiu de malaltia.

Les persones que pateixen TOC de pedofília sofreixen molt i precisament per la temàtica de les obsessions, la pedofília, els costa molt acudir a un professional o parlar sobre el trastorn en si, ja que moltes vegades es malinterpreta o s’assumeix un fals diagnòstic de pedofília.

No obstant això, el TOC és una cosa molt diferent, s’alimenta de POR i no de DESIG, res té a veure amb ser pedòfil.

El TOC de memòries falses és un tipus de TOC en què les obsessions se centren al voltant de la possibilitat d’haver comès un delicte. Les persones que sofreixen d’aquesta mena de TOC dubten constantment sobre si han fet una cosa greu com matar o violar a algú.

Aquests pensaments guanyen poder sobre el temps fins que la persona està convençuda d’haver-lo fet.