El TOC i les Relacions Personals
El gran psicòleg Theodore Millon va relacionar els anomenats Trastorns de la Personalitat amb una forma de ser pròpia de cada individu i amb una manera particular de relacionar-se amb els altres. En el cas d’una persona amb Trastorn Obsessiu-Compulsiu (no necessàriament de la Personalitat) es tractaria d’algú que tendeix a la passivitat i a no canviar determinats aspectes que afecten la pròpia vida, aspectes que necessiten ser modificats per viure millor..
La inseguretat en les relacions de persones amb un TOC
Si patim un TOC (Trastorn Obsessiu-Compulsiu) és probable que tinguem una relació ambivalent amb els altres, és a dir, a diversos moments no sabem del cert si estimem a determinades persones del nostre entorn i cercle social o bé si, per contra, tenim sentiments negatius cap a aquestes. No sabríem amb seguretat si desitgem o no la companyia d’aquestes persones (familiars; amics; coneguts…), persones que sovint pensem que estimem, però en la relació també podríem sentir tot el contrari amb certa freqüència. Per a la persona amb TOC, la relació amb els altres pot ser sovint incompleta i no continuada, generadora d’insatisfacció, frustració i ansietat.
¿Com es poden millorar les relacions personals si tinc TOC?
Amb l’ajuda d’un tractament psicològic adequat, la persona amb un TOC pot redefinir les seves relacions personals a nivell mental intern, aclarir-se i prendre noves decisions respecte a aquestes relacions (les persones amb un TOC sofreixen sovint dificultats per prendre decisions). Les persones amb un Trastorn Obsessiu-Compulsiu necessita tallar amb tot allò que no la satisfà o li genera sofriment; parlar si és necessari i aclarir les coses amb determinades persones del seu entorn familiar, laboral o social; necessita individualitzar-se; ser més activa i agafar les regnes de la seva pròpia vida. Redefinint les nostres relacions amb l’entorn, el TOC tendeix a millorar i a desaparèixer.
IPITIA |Institut Psicològic Internacional
