El trastorn obsessiu i la por a tornar-se boig
Una de les pors més freqüents en la nostra clínica és la por a tornar-se boig.
Moltes vegades els nostres pacients ens pregunten “creïs que m’estic tornant boig?”. De vegades no ho pregunten però ho temin interiorment. Aquesta por sorgeix perquè tenen pensaments obsessius i ho interpreten com alguna cosa fora del normal, alguna cosa que solament pot significar que una mica més està passant. En aquest article s’explicarà si la por a tornar-se boig és una por justificada i què significa tenir pensaments obsessius.
Què significa estar boig?
Estar boig és una terminologia que ve del passat. Segons el diccionari “bogeria” significa privació del judici o de l’ús de la raó. És a dir, perdre la capacitat de raonar i/o no poder jutjar sobre els propis actes. Per exemple, podríem pensar en algú que sent veus que li donen ordres. Es podria dir que aquesta persona, si segueix les ordres, no està utilitzant el seu propi judici, ni la raó. Això es podria descriure com a bogeria. Jo creo, no obstant això que “la bogeria” és una terminologia antiquada, que ve d’un passat fosc de la psiquiatria.
Abans, a la gent que tenia problemes psicològics se li veia com a persones que estaven fos de la societat, i que a més no podien guarir-se. Solien pensar que era millor apartar-los de la “gent normal” perquè no es contagiarà “la bogeria”. Els van tancar en llocs deprimits on l’objectiu no era guarir sinó “no molestar”. Tot això era a causa del fet que la gent pensava que “la bogeria no es pot guarir”, la qual cosa va portar al fet que la gent tenia una visió molt negativa sobre les persones amb problemes mentals. Una situació que ens segueix afectant avui dia.
Freud, l’origin del canvi
Va ser Freud qui va generar un gran canvi en com es veia les persones amb problemes mentals. Freud era la primera persona que va intentar entendre la causa dels problemes psicològics. Ell mostrava a partir de casos i lectures, que no solament es podia entendre la causa d’un problema mental, sinó que també es podia tractar i guarir.
D’altra banda, també es van desenvolupar els psicofármacos els quals podrien millorar la qualitat de vida en casos com l’esquizofrènia i la psicosi. Llavors, una malaltia mental ja no era una condemna per a la resta de la vida. Al contrari, moltes persones que sofrien de malalties mentals podien portar una vida relativament normal.
Tot això va donar lloc al fet que a poc a poc es va començar a veure als “bojos” com a persones amb un problema la qual cosa té causa, i que a més es pot guarir. I així ho seguim veient avui dia. Llavors quan algú té un problema mental, per exemple un trastorn obsessiu, no significa que està boig. Crec que és el moment que hem de deixar de cridar boig/a a la gent. En comptes d’això hem de mirar quin és la causa del problema i que ens fixem en la curació. Això ens porta a la següent pregunta:
Estic boig/a per tenir pensaments obsessius?
No, per res. És important saber que molta gent té pensaments obsessius o intrusivos. De fet, s’ha investigat que el 84% de la població els ha tingut en algun moment de la seva vida. Això vol dir que és més comú tenir un pensament intrusivo del que pensem. És una reacció freqüent del cervell cap a una ansietat elevada interna.
El que sí que és cert, és que quan tens més pensaments obsessius o d’una intensitat més gran, que el sofriment intern que hi ha darrere també és més gran, però això no vol dir que estàs boig/a, sinó que necessites ajuda.
Per què tinc aquests pensaments?
Tenir pensaments obsessius és una conseqüència de tenir un estat intern d’ansietat elevat. Si estem en un estat d’ansietat o tensió i no gestionem la causa, el nostre cos ens anirà donant senyals en forma de símptomes físiques o mentals. A l’inici donarà senyals menys clars com la irritabilitat, o algun dolor. Si no reaccionem enfront d’aquests senyals i no fem cap canvi en el nostre estil de vida, al final tindrem símptomes més importants o més freqüents, com per exemple les obsessions. Les obsessions són un símptoma de l’ansietat igual com el pot ser el dolor del cap, un nus en l’estómac, dolor de l’esquena, o un mareig. El que passa és que per composició genètica i fenotípica, una persona pot tenir tendència a sofrir dolor en els lumbars i una altra persona a tenir obsessions.
Les conseqüències de l’ansietat en el cos i la ment.
Per entendre millor com sorgeixen les obsessions, comparem ara les obsessions amb un dolor de l’esquena.
Si tinc ansietat o estrès, és molt probable que guardi tensió en el cos i la musculatura.
Això pot portar al fet que un dia tingui una contractura.
Quan segueixo de la mateixa manera i quan no baixa l’ansietat és probable que tingui una hèrnia en poc temps.
El mateix passa amb els pensaments obsessius. Si veiem el nostre nivell de tensió com el nivell d’aigua en got, ho podem observar molt bé:
Si el nostre nivell de tensió puja és probable que tinguem pensaments obsessius.
Si no atenem a l’ansietat i omplim cada vegada més el nostre got d’aigua, les obsessions
Es faran més freqüents fins al punt que tindrem una neurosi obsessiva.
Si seguim sense canviar gens i es va omplint encara més el nostre got, és probable que
Lleguamos a tenir compulsions i/o rituals. Això és quan parlem d’un Trastorn Obsessiu Compulsiu.
Significa que estic o que em tornaré boig/boja?
No exactament. El que sí pot passar si tenim un estat molt alt d’ansietat i no intervenim, és que aquest es pot convertir en una psicosi. La psicosi també es pot guarir i hem tractat molts clients en IPITIA amb psicosis, però el tractament sol requerir més temps.
Cal pensar que els símptomes de l’ansietat són com una alarma que sonen cada vegada més fortes. Si no fem cas a aquests senyals els símptomes empitjoren. Però això no és diferent a seguir caminant quan tenim un esquinç. No significa que m’estic tornant boig/a, però sí que no estic donant l’atenció necessària al que em passa.
Llavors la por a tornar-se boig/boja no està justificat. El que sí està justificat, és preocupar-se quan notem senyals del nostre cos d’una ansietat interna i fer-nos càrrec d’ella. Això el podem fer a través de canvis importants en la nostra vida, normalment junts amb ajuda psicològica. És important que no esperis a arribar a nivells alts de l’ansietat, sinó al més aviat possible intervinguis i busquis ajuda millor.
Psicòloga Clínica
IPITIA
