Sóc en Marc De Colle, psicòleg clínic, i tinc 40 anys.

Els meus estudis en psicologia sempre han estat molt entrellaçats al meu camí vital, ja que ser psicòleg al meu entendre comporta necessàriament una forta i constant recerca a nivell personal. Les persones comencen a patir quan per una raó o una altra s’allunyen de la seva essència, amb la qual cosa, per a poder ajudar a altres, considero fonamental seguir esforçant-me per ser fidel a la meva.

Després de llicenciar-me en Psicologia per la Universitat de Milà (UCSC) el 2004 creia que la meva experiència vital era encara massa reduïda per poder dedicar-me a la psicologia clínica. Així, després de treballar uns mesos a Paris en un projecte d’integració cultural d’una empresa, vaig aconseguir una llicenciatura Especialista en Psicologia del Màrqueting i de les Organitzacions (2007), em vaig mudar a Barcelona i vaig començar a treballar d’això, la qual cosa avui dia em permet seguir sent professor d’IED, Istituto Europeu de Disign. Durant aquests anys vaig estar vivint a Canadà, treballant a Austràlia i viatjant per Àsia, però sempre tornava a Barcelona, ​​la ciutat amb la qual sentia gran afinitat.

Quan vaig sentir que era el moment vaig tornar a apropar-me a la meva passió, és a dir treballar amb les persones, i en pocs anys vaig aconseguir un Postgrau en Neuropsicologia i un Màster en Psicologia Clínica i de la Salut, a més de realitzar formacions específiques en EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) i Mindfulness aplicat a trastorns clínics. Mentrestant, vaig estar treballant com a psicòleg autònom, com Neuropsicòleg a l’Associació Catalana de Traumatisme cranioencefàlic i com a terapeuta de grup en l’Associació de Trastorn Bipolar de Catalunya.

Va ser en 2014 quan vaig tenir la sort de conèixer a Damián Ruiz, formar-me en el Mètode Analític – Experiencial , la metodologia desenvolupada per ell, específica per TOC i Ansietat, i començar a treballar en IPITIA, un projecte apassionant que em motiva cada dia més, a causa sobretot als excel·lents resultats terapèutics que estem aconseguint com a equip. Més enllà de la meva formació i de les meves experiències laborals, crec que el que més em defineix com psicòleg és la meva inquietud pel descobriment: de la mateixa manera que sentia la motivació de cercar dins el meu a través dels viatges, de la meditació i d’una llarga anàlisi bioenergètic, cada vegada que tinc davant un pacient sento una forta motivació a descobrir la seva essència ia ajudar a despullar-la de les pors que li impedeixen manifestar-se en la seva plenitud, i així caminar cap a l’alliberament de l’ansietat i dels seus símptomes obsessius.