L’Ansietat generalitzada: quan el cos i la ment viuen en alerta
L’ansietat generalitzada no és sol estar nerviós o preocupat. És una tensió constant, una sensació que alguna cosa sortirà malament, fins i tot quan tot sembla estar bé. Per a qui la pateix, és com viure amb una alarma interna que mai s’apaga, un estat de vigilància que esgota el cos i dispersa la ment.
Una ment hiperactiva, un cos que no descansa
L’ansietat es manifesta de moltes formes: insomni, tensió muscular, irritabilitat, pensaments accelerats, dificultat per a concentrar-se. Moltes vegades, les persones senten que no poden “apagar el cap”, com si estiguessin atrapades en una roda d’anticipació i preocupació.
Aquest estat no sorgeix del no-res. Pot estar relacionat amb experiències passades, aprenentatges familiars, contextos exigents o simplement una sensibilitat més alta a l’entorn. Però el que ho sosté en el temps, moltes vegades, són patrons de pensament i hàbits que, sense adonar-nos, alimenten la inquietud.
Interrompre el cicle
Sortir del bucle de l’ansietat generalitzada no significa eliminar la preocupació per sempre. Significa canviar la forma en què ens relacionem amb ella. En un enfocament integral, això implica atendre el que passa en el cos, la qual cosa es repeteix en la ment i el que s’evita en el dia a dia.
– Observar els pensaments: La ment ansiosa tendeix a imaginar escenaris catastròfics, a generalitzar errors i a anticipar el pitjor. Aprendre a identificar aquestes idees, qüestionar-les i oferir-se alternatives més realistes pot reduir el seu impacte.
– Tornar al present: Moltes persones amb ansietat viuen atrapades en el futur, tement el que vindrà. Tècniques senzilles com la respiració conscient, l’atenció plena o el contacte amb els sentits ajuden a ancorar l’experiència en l’ara.
– Modificar rutines petites: A vegades, l’ansietat es veu amplificada per hàbits que la reforcen: excés de cafeïna, falta de descans, multitasca constant. Introduir pauses, cuidar el somni i establir límits són formes pràctiques de cuidar el sistema nerviós.
-Exposició gradual al temut: Moltes vegades s’evita el que genera ansietat, la qual cosa reforça la por. Fer petits passos cap al que es tem —sempre amb suport i contenció— pot anar desactivant aquesta alarma interna amb el temps.
Cuidar sense controlar
Un dels desafiaments més grans de l’ansietat generalitzada és la necessitat de controlar-ho tot per a sentir una mica de calma. Però l’alleujament durador no ve del control rígid, sinó de la flexibilitat: aprendre a tolerar la incertesa, a no reaccionar automàticament, a deixar passar una preocupació sense necessitat de resoldre-la en aquest moment.
Això no significa resignar-se, sinó trobar noves maneres de respondre. Amb temps, pràctica i acompanyament, és possible reeducar la ment, enfortir el cos i recuperar una sensació de seguretat interna que no depengui del fet que tot estigui “sota control”.
Un camí cap a la calma real
L’ansietat generalitzada no defineix a ningú. És un estat, no una identitat. Amb l’enfocament adequat —que inclogui eines pràctiques, atenció a l’emocional i una mirada compassiva— es pot avançar cap a una vida més tranquil·la i amb major presència.
La calma no sempre arriba de cop, però pot construir-se, pas a pas, amb paciència, consciència i direcció.
Equip IPITIA
Abril, 2025
