Sortir del TOC: com ser tu mateix/a amb persones que no et tracten bé?
Cada persona té algú en la seva vida que no li tracta bé. Això pot ser molt difícil, sobretot si has de veure a aquesta persona freqüentment, per exemple si és el teu cap, un pare, o si són els teus sogres. El fet que tinguem un vincle durador amb ells pot fer-nos pensar que hauríem de tenir cura a l’hora d’actuar. No obstant això, ser passiu en situacions com aquestes genera ansietat i fomenta que el TOC es mantingui.
Per tal raó, en aquest article s’explicarà per què ens costa ser nosaltres mateixos amb persones que ens tracten malament, i què es pot fer per ser fidels a qui som
Per què no sóc capaç de ser jo mateix/a?
La sensació de quedar-te brut / a perquè no has dit el que pensaves de veritat. Suportar la humiliació per por del que podria passar si em defensés. Plorar o bloquejar-te i pensar en el que hauries d’haver-li dit hores després. Que els altres no et coneguin i que no sàpiguen lo fort que ets de veritat. Són experiències freqüents en les persones amb TOC i / o Ansietat.
Quan algú ens tracta malament i no respecta els nostres límits pot ser difícil actuar de manera congruent amb tu mateix / a.
El fet que no som capaços de ser nosaltres mateixos és degut a 3 causes:
Un bloqueig del sistema nerviós
Quan durant molt de temps patim ansietat o estrès, el nostre cos pot aprendre a bloquejar-se. Això sembla una reacció inútil, però s’origina en la nostra necessitat de supervivència. El moment que els nostres ancestres primitius es bloquejaven ( “resposta de congelació”) el predador pensava que estàvem morts i ens deixava en pau. És llavors una manera de protegir-nos d’un possible mal.
Desplaçament
D’altra banda, ens pot costar expressar el que pensem perquè la manera d’actuar d’aquesta persona ens recorda a algú del nostre passat. Si en la teva família hi havia una persona que et manipulava de petit / a, et pot resultar difícil gestionar situacions similars d’adult. O si el teu cap et manipula perquè treballis hores extres sense que et pagui, és possible que sentis la mateixa impotència que senties de petit / a, tot i que ara estàs capacitat / a per enfrontar-te a ell.
Por
Moltes persones amb TOC tenen una por molt intensa respecte al que podria passar si es confrontessin amb la persona que els tracta malament. Pensen que actuar tindrà conseqüències catastròfiques. Per exemple, poden pensar que si confronten al seu cap seran acomiadats, no trobaran una feina mai més i hauran de viure pel carrer. O pensen que tota la família es posarà en contra d’ells si s’oposen a una injustícia i que es quedaran sols.
Per prevenir tot això pensen que és millor aguantar i dir-se a si mateix / a “no passa res”. No obstant això, aquest “no passa res” és molt perillós. Fer veure que no t’afectarà la situació, et causa estar patint i amb por i tensió constant. No hi ha que aguantar, perquè estàs mantenint l’ansietat, els altres segueixen sense respectar les teves necessitats i a més, molt sovint, la nostra por final no es compleix.
Per tal raó, una de les maneres d’alliberar-nos del TOC és començar a ser nosaltres mateixos en situacions en què ens tracten malament. Què vol dir ser nosaltres mateixos? Doncs vol dir no rendir-nos, dir el que ens molesta de l’altre, defensar els nostres drets, i expressar el que pensem.
¿Com es pot ser un mateix amb una persona que et tracta malament?
Analitzar la situació
Primer has de analitzar la situació. Què és el que et molesta d’aquesta persona? Què és el que fa que creua els teus límits? Intenta ser molt sincer / a amb tu mateix / a. Les persones que tenen TOC solen acceptar conductes de la gent del seu entorn que qualsevol altra persona no acceptaria i faria que trenquessin la relació amb aquesta persona.
És possible que arribis a justificar la conducta: És que el meu cap ara mateix no té els diners per contractar a una altra persona i hi ha molta feina; per això està tan tens i es descarrega amb mi. La meva parella té raó quan em renya pel que he fet, la veritat és que sóc pesat / a. Els meus sogres tenen raó que he de adaptar-me a la seva manera de ser, he d’acceptar que entrin a casa meva quan vulguin sense avisar.
No ho facis!
Si has passat per menyspreus, el ser invasiu/a, paraulotes, agressions físiques o verbals, i/o manipulacions, ara és el moment de escoltar-te i pensar en què són les teves necessitats. Pot ser difícil reflexionar sobre això. La conducta de l’altre et pot semblar normal tot i que en realitat aquesta estigui fora de lloc. Busca el suport d’una altra persona que et pot ajudar en aquest procés perquè pot ser útil tenir a un mirall que t’ajudi a veure les coses amb més claredat. Alhora és molt important no jutjar-te per haver estat en aquesta situació. Es tracta d’identificar i reaccionar en conseqüència.
Preparar
Abans de veure la persona i enfrontar-te amb ell/a és útil prendre un temps per a reflexionar sobre què t’agradaria dir-li. És important ser específic quan volem ser assertius. Pren-te un moment per pensar en com t’agradaria que fos la situació. Aquí és important ser honest/a amb tu mateix/a. És possible que arribis a pensar que no vols veure més a aquesta persona si segueix amb una conducta determinada. També és possible que si canvia una cosa, que per a tu ja seria una millora important. Observa’t bé, i escolta molt bé què són les teves necessitats: són vàlides!
Reaccionar
Quan hagis pensat què és exactament el que et molesta, cal pensar en què t’agradaria dir, sense rumiar sobre el que pensaria l’altre. Tria un moment en què estigueu tranquils, sense pressa, i sense possibles interrupcions. Quan parles amb l’altre és important no atacar a l’altre però sí ser ferm amb el teu missatge. Intenta dir de manera clara què és la conducta que no t’agrada, com t’afecta i com vols que canviï.
Per exemple: “He estat treballant hores extres que no han estat pagades durant molt de temps i no em sembla bé. A partir d’ara vull que em paguis les hores extres que faci.” “No et vull veure més perquè no puc acceptar menyspreus i agressions. Vull que deixis d’escriure i parlar-me “. O “Quan vens a casa meva sense avisar em fa sentir incòmode / a. M’agrada que vinguis però vull que a partir d’ara quedem per endavant.”
És important esmentar que de vegades pensem que hem de ser assertius en el mateix moment que passa l’esdeveniment que ens hagi molestat però no és així. Tot i que és cert que pot ser més fàcil comunicar a l’inici que alguna cosa no t’agrada; el tren de l’assertivitat no s’ha anat per sempre. Passarà diverses vegades per la mateixa estació i podem agafar-lo quan vulguem. Tenim el dret de canviar d’opinió i defensar les nostres necessitats.
Per a finalitzar: no s’ha de tenir por de ser ferm ni a la reacció de l’altre. És molt probable que la gent se sorprengui perquè no està acostumada a que reaccionis d’aquesta manera. En conseqüència, poden reaccionar amb enuig o intentar fer-te canviar d’opinió però si et mantens ferm i consistent acabaran cedint.
Veuràs que si cada vegada et mostres més assertiu/a i ets cada vegada més congruent amb tu mateix/a, l’ansietat baixarà de manera important, et sentiràs alliberat/a i en conseqüència se’t reduiran les obsessions.
Psicòloga Clínica
IPITIA