La nostra metodologia de treball parteix d’una comprensió integral i profunda del TOC (Trastorn obsessiu compulsiu), entenent que no es tracta únicament d’un conjunt de símptomes aïllats, sinó de l’expressió visible d’un conflicte psicològic més ampli. A continuació, exposem els principis que la sustenten.
- El TOC no sorgeix del no-res
Creiem que, en tots els casos, més enllà d’una possible predisposició genètica, existeixen circumstàncies traumàtiques o situacions vitals intensament ansiogèniques que actuen com a desencadenants. El TOC apareix com una resposta psíquica davant experiències que el subjecte no ha pogut elaborar d’una altra manera. - El paper de la sobreprotecció parental
La sobreprotecció parental, especialment en les etapes primerenques, pot generar pors, inseguretats i una dificultat progressiva per tolerar la incertesa. En molts casos de TOC observem històries vitals marcades per la manca de confrontació amb el risc, l’error o la frustració, fet que deixa l’individu poc preparat per afrontar la complexitat de la vida adulta. - El TOC com a trastorn d’ansietat
El TOC és, sobretot, un trastorn d’ansietat. Des d’aquesta perspectiva, la manifestació obsessiva compleix una funció similar a la febre en una malaltia orgànica: és un símptoma, no la causa última del problema. De la mateixa manera que un metge no es limita a baixar la febre sense investigar-ne l’origen, entenem que l’abordatge del TOC ha d’anar més enllà del control del pensament obsessiu. - Tractar l’origen, no només el símptoma
Aquest enfocament implica que no ens centrem exclusivament en el símptoma obsessiu, sinó en allò que el genera i el manté. El TOC és un senyal d’alarma que apunta a conflictes emocionals més profunds que cal comprendre i treballar en l’espai terapèutic. - Por i culpa com a eixos centrals
En la nostra experiència clínica, la por i/o la culpa són darrere de tot trastorn obsessiu. El TOC s’organitza com un intent fallit de neutralitzar aquests afectes mitjançant rituals mentals o conductuals que ofereixen un alleujament momentani, però reforcen el problema a llarg termini. - L’objectiu terapèutic
L’objectiu de la teràpia no és ensenyar el pacient a gestionar el TOC, sinó ajudar-lo a recuperar una vida activa i significativa. Per a això, treballem en la generació d’activitats i accions concretes en la vida real que, juntament amb el diàleg terapèutic, vagin reduint progressivament la simptomatologia del TOC. - Retornar el pacient a la vida
En resum, la nostra metodologia no pretén que la persona aprengui a conviure indefinidament amb el TOC, sinó retornar-la a la vida, a la seva capacitat de decidir, actuar i tolerar la incertesa. No es tracta d’adaptar-se al trastorn, sinó de fer que el trastorn perdi la seva funció i la seva raó de ser.
Aquest enfocament situa el TOC en el seu context humà i vital, i no únicament en el pla del control dels símptomes, que considerem insuficient per a una recuperació profunda i duradora.
Damián Ruiz
Barcelona, 21 de Gener, de 2026
