En què es fonamenta la nostra metodologia?

La nostra metodologia de treball parteix d’una comprensió integral i profunda del TOC (Trastorn obsessiu compulsiu), entenent que no es tracta únicament d’un conjunt de símptomes aïllats, sinó de l’expressió visible d’un conflicte psicològic més ampli. A continuació, exposem els principis que la sustenten.

  1. El TOC no sorgeix del no-res
    Creiem que, en tots els casos, més enllà d’una possible predisposició genètica, existeixen circumstàncies traumàtiques o situacions vitals intensament ansiogèniques que actuen com a desencadenants. El TOC apareix com una resposta psíquica davant experiències que el subjecte no ha pogut elaborar d’una altra manera.
  2. El paper de la sobreprotecció parental
    La sobreprotecció parental, especialment en les etapes primerenques, pot generar pors, inseguretats i una dificultat progressiva per tolerar la incertesa. En molts casos de TOC observem històries vitals marcades per la manca de confrontació amb el risc, l’error o la frustració, fet que deixa l’individu poc preparat per afrontar la complexitat de la vida adulta.
  3. El TOC com a trastorn d’ansietat
    El TOC és, sobretot, un trastorn d’ansietat. Des d’aquesta perspectiva, la manifestació obsessiva compleix una funció similar a la febre en una malaltia orgànica: és un símptoma, no la causa última del problema. De la mateixa manera que un metge no es limita a baixar la febre sense investigar-ne l’origen, entenem que l’abordatge del TOC ha d’anar més enllà del control del pensament obsessiu.
  4. Tractar l’origen, no només el símptoma
    Aquest enfocament implica que no ens centrem exclusivament en el símptoma obsessiu, sinó en allò que el genera i el manté. El TOC és un senyal d’alarma que apunta a conflictes emocionals més profunds que cal comprendre i treballar en l’espai terapèutic.
  5. Por i culpa com a eixos centrals
    En la nostra experiència clínica, la por i/o la culpa són darrere de tot trastorn obsessiu. El TOC s’organitza com un intent fallit de neutralitzar aquests afectes mitjançant rituals mentals o conductuals que ofereixen un alleujament momentani, però reforcen el problema a llarg termini.
  6. L’objectiu terapèutic
    L’objectiu de la teràpia no és ensenyar el pacient a gestionar el TOC, sinó ajudar-lo a recuperar una vida activa i significativa. Per a això, treballem en la generació d’activitats i accions concretes en la vida real que, juntament amb el diàleg terapèutic, vagin reduint progressivament la simptomatologia del TOC.
  7. Retornar el pacient a la vida
    En resum, la nostra metodologia no pretén que la persona aprengui a conviure indefinidament amb el TOC, sinó retornar-la a la vida, a la seva capacitat de decidir, actuar i tolerar la incertesa. No es tracta d’adaptar-se al trastorn, sinó de fer que el trastorn perdi la seva funció i la seva raó de ser.

Aquest enfocament situa el TOC en el seu context humà i vital, i no únicament en el pla del control dels símptomes, que considerem insuficient per a una recuperació profunda i duradora.

 

Damián Ruiz

www.ipitia.com

Barcelona, 21 de Gener, de 2026

Previous