La teràpia que seguim a l’IPITIA es pot considerar eclèctica i integradora.
Eclèctica significa que prenem aspectes de diferents línies psicològiques, des de la teoria biopsicosocial de Theodore Millon, del cognitivisme, de la teoria de Carl Gustav Jung, de l’humanisme i també de l’etologia, concretament de la primatología, l’estudi del comportament dels primats. I és integradora en tant que conjuminem totes aquestes perspectives en un mode de tractament terapèutic en el qual prevalen dos aspectes: l’anàlisi de la història personal del pacient on s’incideix en els aspectes traumàtics, puntuals o estesos en el temps, i les seves conseqüències, passades i presents, tant psicològiques com socials, i, d’altra banda una vegada detectades aquestes conseqüències treballem, no amb el símptoma, sinó directament amb els bloquejos generats en la inhibició tant instintiva com emocional en la vida del pacient. Bloquejos que, en molts casos, estan acompanyats per emocions com ara la por i/o la culpa, i, en algunes ocasions, elements d’ira reprimits.
Això ho fem en els casos en els quals no es detecta, que són la gran majoria, cap mena de component psicòtic en el pacient. Si hi ha aspectes psicòtics el procediment té una altra línia d’actuació.
Per tant, el que farem, és tractar de portar al desbloqueig de “el reprimit” que es va generar a causa de les circumstàncies traumàtiques o estressants viscudes en el passat, més enllà de la possible disposició genètica del pacient que, com acostumo a dir sempre, predisposa però no condemna.
En definitiva exposarem al pacient no a les seves pors ni als seus símptomes sinó als seus desitjos, especialment aquells desitjos vitals latents que han estat durant anys ignorats o inhibits.
I això ho farem a través de l’acció i la intervenció directa del pacient en la vida real amb propostes pactades d’activitats o realitzacions que, en principi, hauria de desenvolupar.
Aquesta teràpia no s’adscriu directament a cap corrent psicològic sinó que beu de diferents línies com ja he esmentat i si calgués qualificar-la d’algun mode podríem anomenar-la analític-experiencial en tant que, d’una banda, fem una cerca i una anàlisi de la història passada i present del pacient i li animem que incideixi, de manera activa, en la seva vida quotidiana amb accions que poden portar a la reducció significativa de l’ansietat i, per tant, de les manifestacions obsessives.
Director de l’IPITIA
Barcelona, Novembre, 2024
