El TOC és un trastorn que es caracteritza per la presència d’obsessions i compulsions que generen alts nivells d’ansietat i una marcada rigidesa interna. En molts casos, el TOC es manifesta mitjançant dubtes persistents, necessitat de certesa i por de perdre el control. Quan el TOC adopta contingut homosexual en alguns homes, sol expressar-se com una preocupació intensa i reiterada entorn de la pròpia identitat, vinculada al dubte i no pas a un desig real. De fet, és precisament el dubte el que evidencia la inexistència d’aquest desig autèntic.
Aquest tipus de TOC pot generar una vigilància constant dels propis pensaments, emocions i reaccions corporals. La persona intenta comprovar una vegada i una altra què sent, reforçant així el cercle del TOC i incrementant l’angoixa. Lluny d’aportar claredat, l’esforç per assegurar-se acaba consolidant la inseguretat.
En aquests casos, el procés creatiu pot esdevenir una via d’integració psicològica. Activitats com l’escriptura, la música, la pintura o qualsevol forma d’expressió simbòlica permeten canalitzar la tensió interna sense passar pel filtre rígid de l’anàlisi obsessiva. El TOC tendeix a estrènyer l’experiència; la creativitat, en canvi, l’eixampla.
Quan un home amb TOC de contingut homosexual es permet explorar el seu món intern de manera creativa, pot començar a contactar amb aspectes de si mateix que havien quedat reprimits per la por o l’autoexigència. I, en la majoria d’ocasions, és aquest contacte el que possibilita la disminució de l’ansietat i la reducció del dubte. El procés creatiu afavoreix una relació més flexible amb la pròpia identitat i redueix l’excés de rigidesa mental que alimenta el TOC.
D’aquesta manera, el TOC deixa de ser únicament un camp de lluita interna i pot transformar-se en una oportunitat d’autoconeixement. La integració simbòlica i emocional ajuda la persona a relacionar-se amb si mateixa amb més amplitud, disminuint la necessitat de control i afavorint una vivència més serena i coherent de la seva identitat.
I, com sempre dic, cal diferenciar entre el dubte permanent propi del TOC de contingut homosexual —característic d’homes heterosexuals— i la no-acceptació o manca d’integració de l’homosexualitat, que no s’acompanya de dubte sinó d’autorebuig.
Cal ajudar les persones heterosexuals a alliberar-se del dubte —propi del TOC de contingut homosexual— i les persones homosexuals a acceptar la seva orientació —propi de l’homosexualitat egodistònica.
Damià Ruiz
www.ipitia.com
Barcelona, febrer de 2026
