L’ansietat en la infància i l’adolescència:
com entendre allò que no sempre es veu
Quan es parla d’ansietat en la infància i l’adolescència, la imatge habitual sol ser la d’algú que es mossega les ungles, té dificultats per dormir o experimenta atacs de pànic. Tanmateix, la realitat mostra que l’ansietat en aquestes etapes sovint es presenta de manera molt més subtil i camuflada.
En molts casos, l’ansietat no es presenta de forma directa
Es disfressa d’altres coses. Pot aparèixer com una hipocondria sobtada (“em fa mal el pit, i si em passa alguna cosa?”), una rebequeria aparentment injustificada, por a la foscor o dificultat per separar-se dels pares. També pot expressar-se com una necessitat constant d’aprovació, una autoexigència disfuncional en l’àmbit acadèmic o una tristesa sense causa aparent.
En aquests contextos, el símptoma no és el problema en si, sinó la forma que troba el nen o adolescent per expressar un malestar intern que encara no sap anomenar. Per això, més enllà d’oferir estratègies concretes per a la regulació emocional, l’objectiu se centra a indagar en el significat del símptoma: Què representa aquesta por? Quina part de l’entorn o del seu món intern no aconsegueix posar en paraules? Quin missatge amaga aquesta ansietat?
Tot aquest procés parteix d’un element fonamental: el vincle terapèutic
Cap nen o adolescent no podrà parlar del que li fa mal si no se sent en un espai segur. Per això, més enllà del que diuen amb paraules, és important escoltar amb atenció el to, les repeticions, els silencis, els gestos… És aquí on comença a aparèixer el veritablement important i emocional.
De vegades, una por a morir pot simbolitzar una vivència de desbordament emocional. Una por a quedar-se sol a la nit pot reflectir una experiència de buit afectiu. I el que sembla una simple rebequeria moltes vegades és una demanda intensa de validació, atenció o contacte.
L’objectiu no és suprimir l’ansietat com si fos un error, sinó donar-li un lloc, un sentit i una veu. Només així es pot transformar en quelcom comprensible i manejable. Perquè quan un nen o adolescent sent que pot ser escoltat sense ser corregit, que pot mostrar el seu món intern sense ser jutjat, alguna cosa comença a canviar. I aquest canvi, encara que sigui petit, pot ser l’inici d’un camí molt necessari.
Maig, 2025
