Trauma o sobreprotecció:
La predisposició genètica a patir un trastorn obsessiu és una cosa que no està demostrada, però podria ser així, ja que cada individu té àrees orgàniques de més fortalesa o vulnerabilitat en la composició del seu ADN. Però, independentment d’això, pel que fa a la nostra experiència terapèutica durant anys i amb centenars de pacients, podem afirmar que tots, sense excepció, tenen elements desencadenants.
Aquests són, principalment, una circumstància traumàtica puntual o estesa en el temps que ha generat un impacte en el sistema nerviós de la persona, normalment en la infantesa o l’adolescència, paralitzant o bloquejant la seva expressió vital més espontània, és a dir, emocions i instints. Què vull dir amb això? Imaginem, per exemple, un nen que viu en un ambient familiar hostil a causa de la presència d’un pare alcohòlic i agressiu verbalment. Aquest nen, durant anys, intentarà tenir un comportament “invisible” per no alterar la tensa calma en què viu la família. I això, amb el temps, serà un aprenentatge adquirit que li generarà una enorme ansietat quan hagi d’afrontar les dificultats de la vida. Aquesta ansietat, per la manca de recursos emocionals i “instintius”, el pot portar –i aquí sí que el factor genètic pot incidir– a un trastorn obsessiu d’un contingut o un altre.
La sobreprotecció, per altra banda, quan és excessiva en l’àmbit familiar, produeix el no ús dels recursos cognitius, socials, emocionals i instintius en la interacció amb el món. Aquest cert aïllament que es genera en entorns molt limitants per a les experiències vitals de nens i adolescents els impedeix desenvolupar i madurar les condicions adequades per viure en l’hàbitat sociobiològic que els correspon. Davant d’aquesta situació, en arribar a la vida adulta, es pot generar una forta ansietat a causa de “no saber” com relacionar-se i afrontar els reptes vitals de manera adequada.
Per tant, no hi ha TOC sense trauma o sense els efectes generats per un excés de sobreprotecció.
El trastorn obsessiu, més enllà de la possible predisposició genètica, requereix elements desencadenants esdevinguts en la història vital del pacient.
I aquests factors requereixen d’anàlisi i tractament en el curs de la teràpia.
Director de l’IPITIA
Barcelona, Febrer, 2025
