L’arquetip del guerrer i l’ànimus: fermesa interior i transformació de la por en el TOC i l’ansietat
Des de la psicologia analítica de Carl Gustav Jung, el patiment psíquic no s’entén únicament com un conjunt de símptomes a eliminar, sinó com una expressió significativa de la dinàmica profunda de la psique. En el cas del trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) i dels trastorns d’ansietat, l’experiència subjectiva sol estar marcada per una intensa lluita interna: pensaments intrusius, por persistent i una sensació de pèrdua de control davant la pròpia vida interior.
Aquest article proposa una lectura simbòlica, des del marc junguià, del paral·lelisme entre l’arquetip del guerrer i l’ànimus, posant l’accent en una idea fonamental: l’activació d’aquestes forces internes no té com a objectiu lluitar directament contra els pensaments obsessius, sinó consolidar una posició interna ferma davant la vida. És aquesta fermesa la que, en un segon moment, permet que la por disminueixi i, amb ella, que la intensitat dels pensaments obsessius s’atenuï.
L’ànimus com a funció psíquica estructurant
En la psicologia analítica, l’ànimus representa el principi masculí inconscient, entès simbòlicament com una funció psíquica vinculada a la direcció, la coherència interna, la capacitat de sostenir una posició i d’afirmar un sentit propi. No es tracta d’una qüestió de gènere, sinó d’una energia psíquica universal.
Quan l’ànimus no està integrat, pot manifestar-se de manera rígida o persecutòria: pensaments absoluts, exigències internes extremes o diàlegs mentals que alimenten el dubte constant. En persones amb TOC, aquesta manca d’integració pot traduir-se en una ment que intenta assolir una certesa impossible, incrementant així l’ansietat.
La integració de l’ànimus no implica controlar la ment, sinó desenvolupar una relació més estable i ferma amb la pròpia experiència interna, fins i tot quan aquesta és incòmoda o incerta.
L’arquetip del guerrer: fermesa, no combat
L’arquetip del guerrer ha estat sovint malinterpretat com a sinònim de lluita directa o confrontació agressiva. Tanmateix, des d’una perspectiva simbòlica jungiana, el veritable guerrer no és qui venç l’enemic, sinó qui roman dret davant l’amenaça sense perdre el seu centre.
Aplicat al TOC i a l’ansietat, això resulta especialment rellevant. L’experiència clínica mostra que intentar lluitar contra els pensaments obsessius —rebatre’ls, neutralitzar-los o eliminar-los— sol reforçar la por que els sosté. El guerrer interior no s’activa per combatre els pensaments, sinó per adoptar una postura vital més sòlida, capaç de tolerar la presència de la por sense quedar-ne dominada.
L’ànimus integrat i l’arquetip del guerrer convergeixen en una mateixa qualitat central: la capacitat de sostenir una posició interna ferma davant la vida, fins i tot en condicions d’incertesa. Aquesta fermesa no és rigidesa, sinó arrelament psicològic.
En el TOC, els pensaments obsessius tendeixen a intensificar-se quan la persona se sent fràgil, amenaçada o mancada de recursos interns. Des d’aquest paral·lelisme, el treball simbòlic no s’orienta a “fer callar la ment”, sinó a reforçar l’eix intern del jo. Quan aquest eix es consolida, la por perd força i, amb ella, disminueix la necessitat compulsiva de controlar o neutralitzar els pensaments.
Activar la força interna: una qüestió de posició, no de control
Parlar d’“activar” el guerrer o l’ànimus no significa adoptar una actitud de lluita mental, sinó cultivar una manera diferent d’estar en la vida. Des de la psicologia analítica, això pot implicar reconèixer la por, acceptar la vulnerabilitat i, tot i així, mantenir-se present i compromès amb la pròpia existència.
Aquesta posició ferma té un efecte indirecte però profund: en disminuir la por basal, els pensaments obsessius perden la seva càrrega amenaçadora. No desapareixen per imposició, sinó que s’afebleixen perquè ja no troben el mateix terreny emocional on arrelar.
Així, el procés no va de la ment a la força, sinó de la força al silenci progressiu de la ment.
Jung assenyalava que el creixement psicològic implica travessar tensions, no evitar-les. El guerrer arquetípic encarna precisament aquesta capacitat de travessar la por sense quedar-ne definit. En els trastorns d’ansietat, l’evitació sol convertir-se en el principal organitzador de la vida psíquica; el guerrer interior, en canvi, introdueix la possibilitat de viure amb por sense que aquesta governi totes les decisions.
En el TOC, aquesta actitud es manifesta com la capacitat de tolerar la incertesa. No es tracta de demostrar que els pensaments són falsos, sinó de continuar vivint des d’una posició interna més sòlida, fins i tot quan el dubte és present.
Des de la psicologia analítica, el TOC i els trastorns d’ansietat poden entendre’s com a escenaris en què la psique reclama el desenvolupament de noves capacitats internes. El paral·lelisme entre l’arquetip del guerrer i l’ànimus ofereix un marc simbòlic per comprendre que la veritable transformació no sorgeix del combat contra els símptomes, sinó de l’enfortiment del centre intern de la persona.
Aquesta fermesa vital no elimina màgicament els pensaments obsessius, però sí que redueix la por que els alimenta. En aquesta disminució de la por, la ment troba, de manera gradual i natural, un espai més ampli de calma, sostingut des de la força.
Aquest enfocament forma part del que proposem en el procés terapèutic i sovint ofereix als pacients una narrativa més profunda i esperançadora sobre el seu procés de recuperació del TOC i de l’ansietat.
Damián Ruiz
Barcelona, 27 de Gener, de 2026
