• Español
  • Català
  • English
  • Italiano
  • Français

TOC Por a la Mort

La por a la mort és una por existencial i de tots els temps. És una por que afecta a totes les persones que reflexionen sobre la seva presència en aquest món. Pensar sobre la mort indica que tenim una consciència elevada que ens permet sortir de la rutina i valorar el que estem aportant a la nostra comunitat o que estem deixant petjada .

No obstant això, aquesta contemplació es pot convertir en un problema en el moment que la por i la reflexió sobre la mort es converteixen en la nostra principal ocupació del dia. Això és el que passa en el cas d’aquest TOC o trastorn obsessiu relacionat amb la por a la mort (també conegut com la fòbia a la mort o tanatofòbia).

 

¿En qué podemos ayudarte?

 

Què es el TOC de por a la mort?

El TOC de por a la mort és un tipus del TOC en què les obsessions es centren al voltant de la fi de la vida.

No és el TOC més típic, vist que els dubtes que tenen les persones amb ell són molt comunes. La diferència està en el sofriment que generen aquests pensaments.

Les persones que el sofreixen pensen i reflexionen tot el dia sobre la mort. Els impedeix fer el seu treball o centrar-se en els seus estudis. Poden pensar sobre la mort durant hores. També solen investigar molt al voltant del tema, llegint articles i/o buscant informació sobre això en Internet. La por és tan intensa que poden arribar a tenir atacs de pànic i a evitar una gran sèrie de situacions relacionades amb la mort.

“Què hi ha darrere de la mort?”

Les persones que sofreixen de TOC de por a la mort temen què hi ha darrere de la mort. Els genera molt temor no saber si seguiran existint d’alguna forma. També els preocupa el fet si estaran sols o amb els seus éssers estimats. Poden pensar sobre si hi ha un cel o un infern i si n’hi ha on anirien. També reflexionen sobre si existeix Déu i si haurien de canviar la seva vida tant si existeix com si no.Les persones que sofreixen de TOC de por a la mort temen què hi ha darrere de la mort. Els genera molt temor no saber si seguiran existint d’alguna forma. També els preocupa el fet si estaran sols o amb els seus éssers estimats. Poden pensar sobre si hi ha un cel o un infern i si n’hi ha on anirien. També reflexionen sobre si existeix Déu i si haurien de canviar la seva vida tant si existeix com si no.

 

 

“Té un sentit la vida?”

Així mateix poden pensar molt en l’existència i si la vida té un sentit o no, aquesta reflexió, una de les por principals en aquest trastorn com veurem més endavant serà un tema central a abordar en la seva curació.

“Com moriré?”

Un altre pensament principal en el TOC de por a la mort és la preocupació per com serà l’actual procés de morir-se. Volen saber si sofriran o no, si tindran dolor, si estaran sols o no, si algú els cuidarà. Si hi haurà algú per ajudar-los en el pas de la vida a la mort. El que més por els genera és que no tenen control sobre el procés, per tant, ho intenten controlar per endavant.

“Com serà el meu funeral?”

De la mateixa manera solen pensar molt sobre com seria el seu funeral. Qui vindria, que música es posaria, com l’afectaria la seva defunció a la gent que hi serà, que li dirien sobre ell/ella en el seu funeral. Hi ha un component de narcisisme, però aquest narcisisme normalment  deriva d’una autoestima molt baixa.

“Què succeirà després de la meva mort?”

Un altre tema important que solen pensar moltes persones que pateixen tenir por a la mort és l’impacte que tindrà la seva vida. Temen que la gent no s’acordarà d’ells i que no hagin significat gens per a ells. Pensaments que també seran clau en el tractament.

En aquest trastorn és comú tornar-se molt sensibles a les sensacions del cos. Així mateix poden estar pendents de tot el que passa en el seu entorn. Qualsevol irregularitat, encara que no tingui cap relació, la busquen, i és identificada ràpidament com el presagi de la mateixa mort. Aquesta por està molt relacionada a la hipocondria. Tot i que la hipocondria és diferent, els motius solen ser similars. No és infreqüent que les dues es presenten simultàniament. Les visites al metge són freqüents i innecessàries.

L’evitació

Com la por a la mort pot arribar a ser molt intensa l’evitació està molt present en el comportament de la persona que ho pateix. Qui ho sofreix pot evitar llocs que estan clarament vinculats a la mort com a funerals, tanatoris, cementiris, però també llocs menys obvis com a hospitals, i/o esglésies. Poden tenir por de trobar-se amb esperits.

També és possible que evitin llocs on saben que ha mort algú o evitar visitar a persones malaltes per la por al fet que moren.

Solen deixar de veure sèries sobre crims, suspens o altres sèries en què la mort sol figurar. És freqüent el fet d’evitar documentals sobre l’univers o el cosmos, ja que els fa contemplar l’existència.

Tot això ho fan per intentar oblidar-se i per negar la certesa de la mort finalment inevitable.

En la vida diària poden deixar de realitzar certes situacions que en la seva visió són “perilloses”, és a dir, que podrien causar la mort, com per exemple conduir o volar amb avió. No obstant això, el perill ho poden generalitzar fins al punt de no sortir al carrer. Això els paralitza vitalment i serveix d’excusa i d’auto justificació per no actuar i realitzar el seu camí.

 

 

Què són les causes del TOC de por a la mort?

Hi ha diversos motius que poden portar a tenir por a la mort. Hi ha esdeveniments que poden ser la causa detonadora com, per exemple, els accidents o les morts sobtades en el seu voltant. Aquests esdeveniments d’alguna forma ens obliguen a reflexionar sobre el nostre rol al món. Com afirmen que la vida pot ser breu, ens obliguen a agafar les regnes de la nostra vida i complir amb la nostra destinació. Això pot generar molta por en les persones amb TOC de por a la mort, ja que normalment tenen barreres interiors que els impedeixen prendre les mesures necessàries per realitzar-ho.

D’altra banda, les morts sobtades dins d’un nucli proper ens desperta la por a ser abandonat. Trobar-nos amb la possibilitat d’estar sols ens fa conscients de que tenim una responsabilitat sobre nosaltres mateixos. Ens fa madurar més de pressa i ens porta cap a un camí d’independència. No obstant això, moltes persones amb por a la mort segueixen vivint una vida depenent dels altres.

El trastorn obsessiu de por a la mort, llavors, està altament relacionat amb la por a no complir el teu propi destí. Les persones que ho sofreixen tenen una existència buida, així és, cosa fan que no té transcendència per a ells. El no estar vivint, simbòlicament, els fa estar morts mentre estan vius.

La por a la mort també té a veure molt amb la por a no ser important pels altres, a no deixar petjada. Llavors, com hem comprovat abans, la por a la mort és la por al fet que la teva vida no té significat o impacte. Per tant, una part imprescindible per a la seva cura és donar-li un significat a la teva vida.

Una altra causa important pot ser la desvinculació del món i del grup de referència. Això passa freqüentment en la gent que ha sofert assetjament escolar. Senten una desconnexió amb els altres i no es senten acceptats en el seu grup de referència. D’alguna forma, el fet de pensar sobre la mort emmascara el desig de saber si realment són valorats pel seu entorn. La pregunta és, “si em moriria em voldríeu?”. En aquest cas hi ha un desig de connexió amb la seva comunitat i això és el que s’hauria d’aconseguir per reduir la por a la mort.

 

 

Com es guareix el TOC de mort?

En la teràpia fomentem la independència perquè la persona pugui decidir lliurement sobre la seva vida sense pensar en els altres. A més, ajudem a la persona a crear un fort sentit de comunitat.

Així mateix, guiem a la persona a trobar un sentit de la vida. Ha de descobrir el que li fa vibrar i el que li fa sentir complet. Aquest procés normalment desperta moltes pors i barreres. Nosaltres ajudem al pacient per enfortir-se amb la finalitat de superar-los.

L’arquetip de la mort està relacionat amb l’energia del Thanatos, l’energia de la destrucció. Aquesta energia ens inspira por perquè associem l’energia de la destrucció amb la mort (o la fi). Per exemple, quan deixem un treball podem pensar que això ens porta a la ruïna. No obstant això, al deixar de fer alguna cosa estem creant espai i no destruint-lo. Generem espai per viure, significat simbòlic del TOC de por a la mort. Crear aquest espai per viure és un dels nostre objectius en el tractament.

Si vols llegir més sobre el tractament AFOP que utilitzem per guarir el TOC de por a la mort fes clic en el següent vincle:

Mètode AFOP ®

Per ampliar informació sobre el TOC de por a la mort o demanar una primera cita ens pots cridar: + 34 935 282 353 o escriure’ns a info@ipitia.com.

CONTACTA AMB NOSALTRES

(+34) 935 282 353

(+34) 637 669 160

o escriu-nos amb el teu número de telèfon i quan vols parlar, i et trucarm nosaltres, sense cost per tu

2 + 4 =

IPITIA NEWSLETTER

Vols rebre les notícies més rellevants del nostre centre?

T’informem de totes les novetats cada mes: noves activitats, tallers, xerrades i conferències, notícies del nostre centre, articles del nostre equip i molt més. Subscriu-te gratuïtament!

* indicates required
Política de Privacitat

© Copyright 2020 | IPITIA | Institut Psicològic Internacional | www.ipitia.com | Adaptación web 2XI media
Protección de Datos | Aviso Legal | Enlaces de interés | Uso de Cookies | Trabaja con nosotros