TOC Pedofilia

El trastorn obsessiu compulsiu es presenta de diferents formes. Els pensaments, la intensitat i el grau d’ells varia d’unes persones a unes altres. Sent una experiència diferent, el tractament també ho ha de ser, s’ha d’adaptar a cada pacient com també fer una diagnosi correcta de la problemàtica.

En aquesta secció, parlarem sobre un dels trastorns obsessius compulsius menys coneguts i que pot generar major confusió pels qui no ho coneixen; el TOC de pedofília.

Les persones que ho pateixen sofreixen molt i precisament per la temàtica de les obsessions, la pedofília, els costa molt acudir a un professional o parlar sobre el trastorn en si, ja que moltes vegades es mal interpreta o s’assumeix un fals diagnòstic de pedofília, no obstant això el TOC és alguna cosa molt diferent, s’alimenta de por i no de desig, gens té a veure amb ser pedòfil.

En què podem ajudar-te?

Contacte

Què és el TOC de pedofília?

El TOC de pedofília és un trastorn obsessiu en alguns casos sense compulsió, on els pensaments no controlats i reiteratius se centren en la por a cometre un acte sexual amb un nen. Les persones amb aquest TOC no desitgen fer mal a un nen, ni cometre cap acte sexual amb ells, no els excita, però encara així viuen turmentats pels pensaments que pugui ocórrer. La compulsió en la majoria dels casos se centra a estar constantment a la cerca de proves per confirmar si són o no són pedòfils.

La diferència, per tant, entre algú que pateix de TOC i un veritable pedòfil és enorme. La pedofília consisteix en l’excitació o el plaer sexual amb menors, normalment entre 8 i 12 anys, en canvi, la persona amb TOC està terroritzada que alguna cosa així li pugui ocórrer evitant fins i tot estar prop de menors.

Corren perill els nens davant persones amb aquesta problemàtica?

No, no corren cap perill, no hi ha de quin preocupar-se més que la persona que pateix aquest trastorn es trobi ben i prengui la iniciativa de buscar ajuda professional per poder deixar de costat la por a aquest tipus de pensaments.

Tinguem en compte que les persones que sofreixen d’aquest TOC eviten situacions en les quals es puguin quedar tots sols amb nens, els costa fins i tot assumir la maternitat o paternitat per por de cometre un acte inadequat amb els seus propis fills o quedar a cura d’algun menor. Les compulsions en molt d’aquests casos són de comprovació, és a dir, quan s’està sota la presència d’un menor tractar d’assumir que efectivament no els està causant cap desig inadequat.

Possibles causes del *TOC de pedofília

El TOC de pedofília igual que la resta de trastorns obsessius compulsius té una base comuna: l’ansietat i la por. Com més alts són els nivells d’ansietat es produeix un major nombre d’obsessions que incrementen la por enfront dels mateixos pensaments.

L’ansietat per a les persones que pateixen aquest tipus de trastorn s’ha convertit en una resposta usual enfront d’estímuls quotidians. La pulsió i l’instint es troben perduts, no troben una via de sortida, ja que s’ha inhibit la seva resposta natural per un excés de la raó, de l”educació’, obviant la naturalesa del propi individu.

Això ocorre majoritàriament a persones que han estat sotmeses a factors estressants al llarg de la seva vida. Una educació castrant que sota un factor traumàtic comença progressivament a despertar una sèrie de pensaments obsessius que si no es tracten a poc a poc, augmenten i troben en la compulsió un alleujament momentani per calmar l’ansietat.

El resultat d’aquests factors sumats a la pròpia naturalesa i genètica de la persona acostumen a donar una personalitat inhibida, que ha après errònia o correctament, que certs actes o motius són perjudicials, repugnants i repulsius. En aquests casos la persona sentirà ansietat enfront de certs desitjos normals i culpabilitat davant algunes satisfaccions normals. Els impulsos corporals estan en conflicte i normalment conviuen amb uns ideals molt alts del que és correcte i el que no.

Una sexualitat poc integrada, el desig d’agradar i satisfer a tothom i una tendència a l’acte-degradació, sentir-se còmode enfront del fracàs i la culpa. La repressió vindria a ser alguna cosa així com dir: si no escolto els meus impulsos, no existeixen. Doncs bé, el que li passa a persones amb TOC és que l’experiència i la submissió els va portar a capar per complet aquests instints confonent-los amb els seus propis pensaments fins a tal punt de posar-se a prova constant per no caure en la culpa i el defecte, tan perjudicial en els seus alts ideals del que s’han de ser.

El TOC de pedofília és un sofriment que en la majoria de casos es porta en silenci i que sobretot és altament perjudicial per qui ho pateix i els seus familiars per defecte.

Com tractar el TOC de pedofília

Per tractar el TOC de pedofília en primer lloc s’haurà de fer una anamnesi profunda de la persona i una anàlisi exhaustiva de la seva trajectòria de vida trobant els conflictes generadors de tanta ansietat per poder resoldre’ls i donar-los enteniment. Tinguem en compte que cada teràpia és única i es tractarà de manera única, malgrat factors comuns en els pacients la forma de vida i l’experiència de cadascun varia.

S’haurà de construir una identitat capaç d’adaptar-se al mitjà i per a això és necessari resoldre i restaurar part de la psique de la persona que s’ha quedat atrapada en la por i el sofriment. Trobar un equilibri entre la naturalesa de la persona i els seus instints, la qual cosa vindria a ser alguna cosa semblant a posar en equilibri l’estat conscient i inconscient de la persona.

Reforçar la personalitat del pacient, ensenyar-los a canalitzar la ràbia, el dolor i el desig i donar-li les eines per començar a construir una vida en llibertat. No oblidem que els instints són un mitjà d’adaptació i que en bloquejar-los dificulta una sana supervivència.

A través del Mètode Analític – Experiencial activem les pulsions i treballem sense prejudicis amb la finalitat d’integrar la sexualitat, la ràbia, la defensa, l’autoestima, el valor, trobar les passions de la persona i portar-la a una posició vital conforme als seus desitjos i arquetip.

Tot això a través d’activitats guiades i exercicis propis del mètode on a més de la teràpia, en alguns casos, es treballa amb tècniques teatrals, corporals i simbòliques, la pràctica de certs esports i activitats que ajuden a recobrar els instints adormits.

Amb el diàleg, la lectura i la cerca de referents com amb la integració d’experiències vitals anirem traient a la persona de la seva posició estricta enfront de la vida, alliberant-la del judici extrem amb el qual es regeix a si mateixa i al seu entorn.

Amb el bon ús i el compromís de la metodologia Analítica – Experiencial la persona notarà que cada vegada són menors les obsessions i en conseqüència les compulsions baixant el seu estat d’ansietat i podent arribar a la dissolució del TOC.